Teràpia i teatre, conceptes units en una mateixa activitat

Aquest tipus de teatre amateur busca trobar el millor de nosaltres dins del nostre cos

Nathalia Sócrates

Nathalia Sócrates, actriz social, durante la entrevista de Petits Escenaris // LEILA MAACH

La Nathalia Sócrates es defineix a si mateixa com una actriu social. Fa tallers de teatre i teatre teràpia amb l’associació Hacer Teatro! Aquesta fusió entre teatre i teràpia és una tècnica poc coneguda a Barcelona, però sí a l’Argentina, país d’origen de l’actriu.
Resident a Barcelona, l’actriu Nathalia Sòcrates va arribar a Espanya al 2001. Tot i així ja s’havia iniciat en el món del teatre a l’Argentina, i a l’arribar a Barcelona va continuar en el món d’aquest art escènic. Va conèixer el teatre teràpia i va començar a formar-se en aquest camp per impartir-ne ella mateixa els tallers. A l’hora, ho complementa amb el grau en psicologia que estudia, i aplica els aprenentatges a les seves classes. També fa teatre social i tallers de creació col·lectiva on tots els participants poden expressar les seves emocions.

Petits Escenaris: Què és el projecte “Hacer Teatro!”?

Nathalia Sócrates: És una associació amb ganes de donar a conèixer el teatre teràpia, ja que no és una modalitat que s’utilitzi de forma freqüent ni a Barcelona ni a Espanya en general. Volia fer tallers per posar en funcionament aquest tipus de teràpia i així ho vaig fer.

PE: A l’Argentina és més habitual?

NS: Sí, allà s’utilitza molt més però amb altres tècniques.

PE: Quines?

NS: Allà s’utilitza molt el psicodrama, ja que està més relacionat amb la psicoanàlisi. Aquí en el teatre teràpia es fa servir més la música, l’expressió corporal, la dansa…

PE: Al teu blog expliques que el teatre és una activitat terapèutica. ¿Per què consideres que el teatre és terapèutic?

NS: Perquè et posiciona en un lloc el qual t’obliga a que siguis conscient de tu mateix. Quan realitzes un exercici, has de saber què passa amb el teu cos, amb la teva respiració, amb la teva mirada, quina és la teva interrelació amb els altres, què és allò que et bloqueja… Això provoca que hi hagi una mirada cap a dins nostre, no tan sols cap a fora.

PE: Et descrius com una actriu social. Què és ser una actriu social?

NS: Per mi és fer obres de teatre que tinguin a veure amb donar veu als aspectes socials que estan més marginats.

PE: Quin tipus de teatre utilitzes per portar-ho a terme?

NS: S’utilitza moltíssim el teatre social. És un corrent d’Augusto Boal.

PE: Per temes socials ens referim a problemes de la societat, no tan sols a una simple història de ficció?

NS: Pot ser una obra de ficció si s’utilitza com un llenguatge més per parlar d’un tema social, però jo em refereixo a que “actriu social” no és només pur entreteniment, sinó que es troba dins un marc social i terapèutic.

PE: Parlem del teatre teràpia. Com s’arriba a la fusió del concepte “teatre” i de “teràpia”?

NS: Primer mitjançant la contemplació: amb l’observació d’un mateix, la manera com es prepara algú davant de l’escenari, que en aquell moment és el món. Quan et comences a conèixer i comences a treballar diferents aspectes pots arribar a curar diversos tipus de problemes.

PE: I és efectiu?

NS: Sempre dependrà de la persona. Una persona pot estar molts anys fent teatre i conèixer-se a si mateix perquè no ho vol o perquè potser ho fa amb objectius diferents. Per a altres pot ser instantani.

“Para que la terapia funcine, ha de haber química entre alumnos y profesor” // LEILA MAACH

PE: Hi ha actors professionals que utilitzen el teatre teràpia. Ho fan per aprendre o per trobar-se a si mateixos?

NS: Per a trobar-se a sí mateixos dins de la seva professió. Un actor ha de representar un paper i potser per algun motiu aquest rol en concret el bloqueja. Això passa perquè hi haurà alguna cosa d’ell o del personatge que no vol veure en si mateix.

PE: I com influeix el teatre teràpia?

NS: El teatre teràpia és una eina perquè que puguin trobar quin és aquest bloqueig i treballar-lo des d’un altre àmbit.

PE: Què diferencia el teatre teràpia d’altres tipus de teatre?

NS: Les eines específiques. Per exemple, en el teatre social utilitzo tècniques d’Augusto Boal i també del britànic Alan Owens. Aquestes tècniques són molt específiques.

PE: I dins el teatre teràpia?

NS: Diversifico. Dins el teatre teràpia puc utilitzar eines del teatre social de la mateixa manera que puc utilitzar eines de l’art dramàtic, però em centro en el procés, el que passa en el “durant”. A diferència d’altres tallers de teatre on una persona aprèn a realitzar una obra i només ens centrem en el resultat final.

PE: En què es basen les tècniques del teatre teràpia?

NS: En el teatre teràpia utilitzo algunes tècniques que són d’Augusto Boal. Ell feia “teatre fòrum”, que consisteix en presentar una situació i acabar-la en el moment on apareix un conflicte.

PE: Què aporta aquesta tècnica?

NS: Es convida als espectadors a participar. Llavors els anomenem “espectactors”, ja que no considerem que la audiència sigui només espectadora, sinó que també participa. Així ells prenen la posició de la persona protagonista que va arribar a aquell conflicte, perquè que puguin resoldre’l de la manera que ells creguin.

PE: I quin és el canvi?

NS: Doncs que la persona que estava en el conflicte té l’oportunitat d’observar des de fora quins punts de vista tenen els altres.

PE: Alguna altra tècnica destacada?

NS: Sí, utilitzo tècniques per la veu, expressió corporal, exercicis propis que he inventat o altres que proposen els alumnes. També derivats d’exercicis ja fets. Són fusions.

PE: ¿De les tècniques, quina funciona millor?

NS: Depèn del grup. Quan estic davant un grup nou els hi pregunto perquè estan aquí, què volen treballar i sessió a sessió vaig modificant allò que crec que els servirà. Cada grup de persones és diferent; les tècniques s’han d’adaptar a ells i no ells a les tècniques.

Els alumnes, els protagonistes

PE: Què és el que els alumnes acostumen a voler treballar?

NS: Moltes vegades venen, per exemple, per un canvi de rols en el treball. Alguns de sobte han començat a parlar en públic i això els genera ansietat. Altres venen per crisis personals. També hi ha gent que vol fer teatre però que creu que no té les qualitats suficients per ser actor o actriu i primer vol passar pel teatre teràpia per veure si es sent capaç de pujar a un escenari. Hi ha molts motius…

PE: Què diferencia el teatre teràpia d’una sessió amb un psicòleg?

NS: La acció. El teatre es acció i et col·loca en un lloc on has de accionar, has de fer coses, transformar la realitat a partir del teu cos, la teva veu…

PE: Però tu també estudies psicologia…

NS: Teatre y psicologia van molt de la mà, per això també estudio el grau, ja que són dues maneres diferents de tractar un mateix tema. Simplement hi ha persones a les quals els hi va millor parlar y altres que necessiten passar a l’acció.

PE: El teatre teràpia se aplica en escoles, hospitals, residències, presons… On funciona millor?

NS: Depèn. Com que és una eina on influeix el comportament dels humans, depèn molt de la persona que ho facilita y del grup en el que es troba.

PE: Hi ha d’haver una complicitat en el grup?

NS: Hi ha d’haver una química entre les dues parts. Si el professor és bo, però no té aquest enteniment amb el grup, las coses no es donaran igual.

PE: ¿Què és tenir química amb els teus alumnes?

NS: Saber escoltar, no voler anteposar allò que cadascú porta a la seva esquena. Jo puc creure unes coses, però si el meu grup té altres creences m’he d’adaptar a elles per donar-los les eines que millor serveixin al seu desenvolupament. No els hi puc dir que el què jo crec està bé, sinó que ells trobin que és el què està bé.

PE: Per tant els ajudes a guiar-los, no és una classe magistral…

NS: Exacte. És un diàleg continu en el que jo els hi ofereixo les meves eines i ells les agafen i les elaboren com creuen que convé.

PE: Dius que hi ha un aprenentatge mutu entre tu i els alumnes…

NS: Sí, a cada classe que faig aprenc coses dels meus alumnes. Són éssers humans diferents a mi i sempre hi ha un feedback al acabar l’exercici, amb la seva opinió veig punts de vista que mai hagués imaginat.

PE: Has utilitzat diverses vegades el concepte de “motxilla d’eines”. Què és aquest concepte?

NS: El fet d’estar en una situació i que els nervis no puguin amb tu, saber com em trobo, com estan els meus nervis, la meva respiració… I a partir d’aquí saber que fer: utilitzar la meva veu, el meu cos… En cada situació dalt de l’escenari saber quines eines es tenen, quines desenvolupar i quines no desenvolupar, que ja les tens i pots utilitzar-les en moments de crisi.

Canvis a la feina i crisis personals, són alguns dels motius que porten a la gent al teatre tearàpia

PE: Hem esmentat diferents sectors on s’aplica la teatre teràpia. Has participat en algun d’ells?

NS: Sí, he participat en un projecte a la presó de Quatre Camins, que va durar un any i mig.

PE: Explica’m el projecte a la presó.

NS: Es deia “Entre tu i jo” i hi havia 15 persones de l’àmbit de la presó i unes altres 15 que veníem de l’exterior. Ells feien una obra de teatre i els de l’exterior participàvem com a eina d’investigació per ells.

PE: Quines?

NS: Trobades on fèiem classes de teatre junts. Després d’allò vam fer altres exercicis com per exemple respondre preguntes en un temps delimitat mantenint la mirada amb l’altra persona; si responies en menys d’un minut no podies parar de mantenir la mirada i havies de seguir. Després anàvem a veure els assajos i més tard l’obra de teatre a la presó.

PE: I has col·laborat en algun sector més?

NS: Sí, també he fet alguns voluntariats en hospitals.

PE: I als hospitals, quina va ser la teva participació?

NS: Bàsicament estar amb els nens i jugar amb ells. Era bastant dur per mí, i a més veia que jo no podia aproximar-me del tot a ells, després d’això vaig decidir seguir formant-me.

PE: Per què vas arribar a aquesta conclusió?

NS: Crec que necessito més eines que encara no tinc, per això vaig voler seguir estudiant psicologia.

“A cada classe, aprenc coses dels meus alumnes. Això m’ajuda a seguir millorant”

PE: Quin perfil de persones acudeixen a tu?

NS: Persones d’entre 25 i 35 anys, que sempre han volgut fer teatre però no  n’han fet, o n’han fet molt poc, i volen saber de que es tracta. És com una iniciació al teatre.

PE: No tan sols fas teatre teràpia sinó que tens ofertes de més cursos. Què són els tallers de creació col·lectiva?

NS: És un grup de persones que s’uneixen i a partir d’un tema qualsevol van creant una peça teatral. Dins el grup es divideixen les tasques: uns escriuen, altres produeixen… I finalment s’assaja fins que es fa la representació. Ells ho fan tot.

PE: Quina és la inquietud més freqüent de la gent que acut a tu?

Saber si es poden pujar dalt d’un escenari i poder ser creatius. Tothom té l’espina clavada que fa dubtar sobre si podran i en realitat tots som capaços.

PE: Què descobreix la gent després de passar pel teatre?

NS: Hi ha de tot. Milloren moltíssim amb les interaccions amb altres persones: el poder de dir allò que volen als altres de forma concisa, dir el què pensen… També passen a ser més creatius amb el temps, i a escoltar millor.

PE: S’aprèn a escoltar amb el teatre?

NS: Molta gent quan acaba sap escoltar, mirar-se als ulls sense posar-se nerviosos, més contacte físic… Aspectes més humans que en aquesta societat estem perdent.

PE: Com encaixa la idea de “saber escoltar” dins un guió i un personatge delimitat?

NS: Tu m’estàs parlant del teatre de text molt pautat. Per exemple en el teatre de creació col·lectiva ells tenen tota la veu, ja que dirigeixen, escriuen, actuen… Al participar des de zero en el procés de creació s’ha de saber escoltar a tots els participants.

PE: Què acostuma a ser el què més et realitza quan la gent et comenta el seu feedback?

NS: Que es coneguin més a si mateixos. Crec que tenim una desconnexió molt gran amb nosaltres mateixos, sobre què volem fer, com ho volem fer, de poder escoltar-nos, de conèixer el nostre temps.

PE: Tu veus aquests canvis?

NS: És molt bonic veure com els cossos ja es mouen diferent, és relaxen més… Comencen a utilitzar les eines.

“Una de les coses que més aprèn la gent és a aprendre a escoltar”

PE: Per arribar a això es necessita temps. Com és la corba d’aprenentatge, ràpida o lenta?

Depèn de la persona però acostuma a ser bastant ràpid. A partir de la segona o la tercera sessió quan el grup ja es coneix, han fet jocs de confiança, han rigut junts i també de si mateixos, el judici desapareix.

PE: Eliminar els judicis què provoca?

NS: Entren en un espai on només van a jugar i tots volem jugar, però pensem que no se’ns està permès. Una vegada ens deixen ara sí que salta el que ha de saltar i es pot començar a treballar en els problemes.

PE: Estem en una societat amb molts prejudicis. No deu ser fàcil eliminar els judicis…

NS: Utilitzo molt el sentit de l’humor, el riure’ns al màxim de nosaltres mateixos. Al principi cal explicar que vull que facin el ridícul, que es sentin així, perquè en tan sols dues sessions ja veuen que això és creativitat, que no és fer el ridícul. Ells fan un acte de fe i funciona.

PE: A la vida diària, on s’aplica allò après?

NS: A totes les situacions. El món i les interaccions són diferents situacions i cada persona té diferents personatges. Una persona no és la mateixa a casa amb la família, que amb els amics o amb els companys de feina. El teatre et permet fer molts personatges i utilitzar moltes eines de forma assertiva. El teatre permet que sigui més fàcil adaptar-se a tot tipus de situacions.

PE: Quant de temps necessita la gent per a aquest procés?

NS: No és exacte. Amb mi la gent acostuma a estar entre 6 mesos i 2 anys, però depèn d’allò que necessiti cada persona. En realitat, aquest aprenentatge és continu durant tota la vida.

Abans de classe

PE: Parlem dels tallers. Com els prepares?

NS: Llegeixo moltíssim. També miro activitats que he fet en altres tallers per si puc adaptar-les. Sempre surto a caminar,  ja que em convida a reflexionar i a respirar. Una vegada he acabat vaig a un bar a esquematitzar-ho al seu lloc. Això si, sempre espero a conèixer quanta gent ve al taller per preparar-lo el més acuradament possible.

PE: Com evolucionen aquestes activitats?

NS: Jo porto uns tallers esquematitzats, però a cada taller he d’anar canviant i improvisant ja que igual que el que estic proposant no és allò més adequat per a aquelles persones.

PE: Llavors que fas?

NS: En la interacció una persona mai sap que es trobarà, llavors dins la motxilla d’eines sempre tinc altres exercicis guardats. Són classes molt obertes.

PE: Hi ha algú que t’ajuda o estàs tu sola dins el projecte?

NS: Inicialment erem més persones, però han marxat a l’Argentina a viure. Ara els tallers els faig jo sola. Tot i així, esporàdicament faig col·laboracions amb altres persones.

PE: Per exemple?

NS: Vam fer un taller d’un any amb un noi que també era professor de teatre. Era un teatre més acadèmic. Ell feia la part d’interpretació i jo la part d’expressió. Vaig buscant col·laboracions amb altres persones també per aprendre.

Nathalia Sócrates

La actriz, empieza durante este mes de mayo nuevos talleres de teatro terapia // LEILA MAACH

PE: Quant de temps t’ocupa el preparar-te i el fer les sessions?

NS: És un procés continu, no té un horari pautat, és molt continu. Sempre es van aprenent coses i vas muntant un puzle, que finalment serà la sessió.

PE: Participes en laboratoris de teatre. En què consisteix?

NS: El laboratori es va crear amb 20 persones d’un post-grau de teatre teràpia, ja que la formació no era del tot pràctica com ens hagués agradat, i jo vaig proposar fer un laboratori entre tots.

PE: Quins perfils teníeu?

NS: Hi ha psicòlegs, mestres, educadors socials…

PE: I quin és el vostre objectiu?

NS: Cadascú té la oportunitat durant un dia d’oferir un taller des del seu punt de vista. Llavors oferim dos feedbacks a aquesta persona: un com a usuari i com a professional.

PE: Tornem a l’inici de la teva trajectòria. Quan vas començar a interessar-te pel teatre?

NS: A l’Argentina quan tenia divuit anys. Allà vaig entrar a una escola de teatre on fèiem classes molt dures, molt expressives. Vaig estar-hi un any. Quan vaig venir a Espanya vaig trobar una altra escola que no tenia res a veure amb la d’Argentina i vaig passar dos anys estudiant. Després vaig estudiar cinema. Més tard vaig estar en diverses companyies de teatre d’estils molt diferents: teatre expressiu, de text, normal… Ara estic en un grup de teatre al Poble Sec que també té un laboratori d’investigació.

PE: I quan vas conèixer el teatre social?

NS: Al 2006 en un grup de teatre que es deia Impacte Teatre, que feia teatre social. Vaig fer un any. Després vaig estar en un grup que es deia Transforma, amb el qual vaig anar de voluntària a fer el projecte de la presó de Quatre Camins

PE: I quan vas començar a formar-te?

NS: Quan vaig fer trenta anys vaig decidir fer un canvi de rumb cap al teatre teràpia formant-me, i després amb el laboratori de teatre.

P1040805

Nathalia Sócrates durante la realización de la entrevista // LEILA MAACH

PE: Com veus el teu futur en relació al teatre?

NS: Si et sóc sincera… No tinc ni idea. M’agraden moltíssimes coses tant en l’àmbit d l’educació com en l’àmbit clínic. Ara estic deixant que em sorprenguin mentre segueixo estudiant i vaig mirant cap a on anar. No m’esperava el teatre social ni tampoc el teatre teràpia. Prefereixo sorprendre’m un altre cop.

PE: Per acabar, que li diries a una persona que mai s’ha plantejat fer teatre teràpia per què el fes?

NS: Que tenen la possibilitat de veure’s des de dos punts de vista. Com a protagonista i com a espectador a la vegada. Això li donarà moltíssima perspectiva.


Per saber-ne més…

Les fotografies de l’entrevista estan a la nostra galeria

Autoria: Carles Hernández | Leila Maach

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s