«Els enamorats» de Goldoni, a Sotacabina Teatre

«Els meus enamorats són exagerats, però no per això menys veritables», remarcava el dramaturg venecià Carlo Goldoni (1707 – 1793). Escriptor, llibretista, intel·lectual del món de l’art i la cultura, un poeta italià del que es commemoren avui en dia obres sobre la vida humana, trames anticlericals, i protagonistes que interrompen en escena parlant de la raó i els sentiments.

Una de les representacions més exitoses del que és considerat el fundador de la comèdia moderna italiana, Els Enamorats, es pot veure sobre l’escenari gràcies al Grup de Teatre Sotacabina. Dirigida per Albert Díaz i Gina Torrent i interpretada pels actors i actrius de 15 a 17 anys, l’obra ens condueix per un mar d’emocions, de desenganys amorosos propis del segle XVII envoltades pels elements de la Commedia dell’Arte.

Les actuacions van començar ahir a la nit, i està previst que se’n facin dues més, avui divendres i demà dissabte, ambdues a les nou del vespre.

Tal i com explicava Goldoni…

“L’amor seria el més terrible flagel de la terra si fes als amants irascibles i infeliços com ho són els dos protagonistes de la meva comèdia. He conegut aquests models a Roma, he escoltat les seves baralles, els seus crits, la seva desesperació: mocadors estripats, miralls trencats, ganivets desembeinats… Els meus enamorats són exagerats, però no per això menys veritables. Riem d’ells avui per no riure’ns de nosaltres demà”.  – Lluïsos de Gràcia

 

Jordi Boldú: “No podem tenir el mateix model econòmic i tampoc cultural de fa 25 anys”

El futur del teatre amateur en la web 2.0

Jordi Boldú durant l’entrevista a Petits Escenaris // LAIA FONT DE MORA

Actor i director de teatre amateur, Jordi Boldú, fill d’una amant del teatre, va nèixer el 1974 i es va criar entre bambalines, acompanyant la seva mare a concursos i actuacions, les quals es representàven fins a set vegades. Quan ell tenia dotze anys, la seva mare decideix fundar un grup de teatre amb el col·lectiu de gent que feien vida a la parròquia del seu barri. D’aquesta manera, Boldú  s’incorpora a aquest món que havia vist sempre de tant a prop juntament amb un altre grup de nens que formaven part del col·lectiu de la parròquia. Fa 28 anys inauguren el grup fent obres com “Els pastorets”, sent entre 10 i 14 nens fins esdevenir aproximadament 120. Entre tots van fer la massa social necessària per fer un grup de teatre.

Durant gairebé 30 anys són multitud les obres que s’han realitzat damunt del seu escenari. L’última “El Rellotger de Gràcia”, la qual ha estat destacada en diversos mitjans de comunicació.

En aquesta conversació volem conèixer de primera mà quin és l’estat del teatre amateur, quin és el model que ha de sostenir aquest art, què s’ha de fer per fidelitzar un públic cada vegada més vell i dispers. Amb tot, quines tasques ocupa l’esfera teatral amateur en ple procés de relleu generacional.

Conversem amb Boldú amb el cafè a les mans acompanyat de Marc Bosch, vicesecretari de comunicació de l’associació  i un dels impulsors de la web del Rellotger de Gràcia , asseguts en un sofà i entre glop i glop ens explican allò que mou el Casal Corpus Grup de teatre.

Petits Escenaris: Obres com el Rellotger, o Els Pastorets, què és el que sents quan veus reflectit el treball d’aquestes representacions en els mitjans, malgrat siguin locals?

Jordi Boldú: La veritat és que és una satisfacció molt gran. Gràcia, en sí mateixa i totes les entitats que la formen, té un teixit associatiu molt elevat, amb associacions històriques. A vegades arriba un punt en que es fa molt complicat destacar. Actualment estem intentant explorar, obrir-nos de lloc, una mica en el camí que ofereix el 2.0 ja que fins fa quatre dies el model tradicional de publicitat era enganxar cartells, publicitar-ho a les botigues. Avui per avui, i amb el tema del rellotger per exemple, estem intentant adequar-nos a aquest nivell d’Internet i de fer una tasca molt important de web 2.0.

Per contra, la competència és molt abundant. Amb l’obra dels Pastorets, com que és un obra estacional, quan es fa la duem a terme tots els centres. Però el fet de veure nens, pares col·laborant, tots damunt de l’escenari, és una sensació que no té preu. És una acció tradicional, cultural i que forma part de la nostra manera de fer que creiem que s’ha de mantenir.

Amb la web del rellotger, el Marc Bosch (senyala al seu costat) ha fet una feina increïble. Crec que ha superat totes les expectatives; ens ha sorprès molt gratament. No hagués imaginat mai que prendria aquesta volada. Cal dir que és mèrit de moltíssima gent. En aquest cas els impulsors i els productors som nosaltres, però per tot el tema de dramatúrgia i de personal tècnic i actors, és una cosa també de moltes entitats. Sense ells i altres professionals dedicats a la direcció teatral, a persones del món de la comunicació, a l’autor que ens va cedir els drets, això no hagués estat possible.

Noves oportunitats dins el teatre amateur

A l’hora de pensar en la paraula <<teatre>> sovint ens ve al cap únicament dues coses: actors i escenari. Però actualment, parlar en aquests termes ja no val. L’expressió artística va més enllà deixant pas a l‘esfera social, a tècniques per millorar la salut i fins i tot a alleujar la confrontació que pot existir entre col·lectius.

Hacer Teatro. Asociación cultural, és un d’aquests espais engegat per la Nathalia, actriu social i experta en teatro-terapia. A través de la seva pàgina web, oferten cursos i tècniques teatrals amb un ventall molt ampli de possibilitats.

Viajaremos dentro de nuestra expresión, nuestro cuerpo, nuestra voz y nuestros bloqueos. Estimularemos la creatividad, nuestra manera de crear y  compartiremos el tesoro del teatro.

Gràcia honra la memòria d’Albert Musons

Tot el barri gracienc es prepara per a l’estrena de El Rellotger de Gràcia, una novel·la convertida en un espectacle teatral a càrrec d’Enric Sunyol

Una veu ressonarà per les parets de la Sala Montseny del Col·legi Sant Josep de Gràcia (Barcelona) quan s’aixequi el teló. Una veu en off que el públic trobarà familiar, essent la d’Albert Musons, el simbòlic conseller de Cultura,  vicepresident del Districte i també romeu de Sant Medir; un habitual en molts dels actes que es feien a la vila d’aquest barri i que d’alguna manera tornarà a aparèixer després de la seva mort ara fa 8 anys.

Albert Musons (1953-2007), en un dels carrers del Barri de Gràcia (Barcelona). // Font: elrellotgerdegracia.cat

Amb el pretext per sorprendre i arribar a la identitat d’èsser gracienc s’estrena l’obra El rellotger de Gràcia, una novel·la que va escriure Joan Lafarga el 2011 i que ara es transforma en espectacle teatral durant els propers 10, 11 i 12 d’abril. L’adaptació al teatre, com diu el seu director Enrinc Sunyol, és un motiu per reivindicar la lluita i la llegenda que va assolir Albert Mussons amb les seves accions al barri: <<Musons era Gràcia, era un home que va lluitar per Gràcia, que li encantava, formava part de moltes colles de cultura>>.

L’obra compta amb mig centenar de participants entre actors, figurants, colles de cultura popular, entre d’altres entitats de Gràcia, però especialment, nombrosos intèrprets, veïns del barri, que il·lusionats formaran part del projecte. La mateixa regidora del Districte, la convergent Maite Fandos, o el prepòsit de l’Oratori de Sant Felip Neri, Ferran Colòas, estaràn presents sobre l’escenari.

Assaig de l’obra El Rellotger de Gràcia, a càrrec d’Enrinc Sunyol. Font: «Cultura Popular» (Ajuntament de Barcelona). // Font: eldigital.bcn.cat

El públic podrà gaudir d’aquesta adaptació amb una benvinguda musical a càrrec del grup Centre Artesà Tradicionàrius i d’elements enigmàtics de l’escenografia, com peces que restaran ocultes al llarg de tota l’obra i no seran descobertes fins el moment culminant de l’espectacle.

Reducció de preus al teatre amateur

Sales i escenaris commemoren el Dia Mundial del Teatre

El Dia Mundial del Teatre ha estat i és una plataforma d’impuls de moltes de sales de teatres; un aparador on directors de renom mostren obres singulars, atrevides, amb la pretensió que arrelin en el públic. Però, no només són companyies professionals les que utilitzen aquestes dates per rellançar les seves idees. Aquesta jornada i els dies que segueixen és un clàssic que petites associacions, centres culturals i ateneus de caire amateur estimulin a la ciutadania en favor d’aquestes propostes teatrals.

Més d’una vintena de propostes es venen succeïnt durant tres dies a la ciutat de Barcelona en homenatge al Dia Mundial del Teatre. Si bé aquest dia també fa referència al teatre professional, el teatre amateur vol fer-se notar, i així ho ha fet saber amb una rebaixa de preus. Un total de 12 teatres d’arreu la Ciutat Comtal van aplicar descomptes del 50% a les seves tarifes. En concret, els teatres que formen part de l’Adetca (l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) i els que fan teatre familiar: Almeria Teatre, La Puntual, Sala Fènix, Porta4, Teatre Gaudí Barcelona, Versus Teatre, Sat!, Jove Teatre Regina, Sala Àtrium, Teatre Tantarantana, Teatreneu i Poliorama, entre d’altres. Amb tot, una rebaixa que pren el nom de «Cap butaca buida», una campanya per afavorir l’augment de públic en les sales.

El ballet imperial de la reina Rosamunda (Escenes d’infants) – Sant Andreu Teatre (SAT) en commemoració del Dia Mundial del Teatre 2015. / Font: tresc.cat

Els actes es van iniciar el passat divendres al Teatre Lliure de Montjuïc amb la celebració i entrega del Premi Annita (Memorial Anna Lizarán 2015) a la interpretació revelació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina. Aquest va ser per a Queralt Albinyana. La jornada va finalitzar amb la lectura d’un manifest a càrrec de l’actor Abel Folk i per part de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). En aquest centre cultural i expositiu es van esdevenir altres mostres significatives durant el dissabte; en especial un debat sobre el paper del teatre en la transformacio de la societat catalana, a càrrec de Barcelona en Comú, el nou projecte polític d’Ada Colau a les eleccions municipals de la Ciutat Comtal.

En aquest manifest, les actors i actrius del panorama teatral català criticaren durament l’actual IVA cultural i demanaren una raonabilitat en l’aplicació d’un nou impost. «No volem tenir l’IVA cultural més alt d’Europa que pot suposar la pèrdua de 43 milions d’espectadors, la reducció d’un 30% de la recaptació a l’Estat, la pèrdua de 4.500 llocs de treballs directe i el tancament del 20% de les empreses de la indústria cultural».

“El premi de l’actor amateur és l’aplaudiment”

Dues dècades sobre l’escenari en un teatre centenari

Quan Joan Guinart (Barcelona, 1952) s’apropa a la vitrina del premis no pot sinó rememorar els triomfs que ha assolit amb el seu grup de Teatre. Un grup, El Centre de Gràcia, que l’ha acompanyat durant els últims 20 anys, i del que pot dir que també n’és el president des de l’any 2007. “Passat aquest any pararé. És el moment de fer relleu (somriu). La gent, al teatre com a tot, no s’ha de passar la vida asseguda en una cadira”. I subratlla: “Fa cent anys ja hi van haver els que van lluitar per que això tirés endavant. Ara som nosaltres els que lluitem, i al cap de poc, l’equip que hi ha darrere agafarà el relleu. Aquest és el secret que fa que aquesta casa tingui 135 anys d’història”.

Joan Guinart, president del Grup de Teatre El Centre de Gràcia amb un dels trofeus guanyats pel grup // LEILA MAACH

Més de mig segle que ha servit per a que aquest grup de teatre hagi assolit una tradició dins l’esfera amateur i sobretot entre el públic. “La gent, quan sent a parlar de El Centre de Gràcia, sap que aquests ho fan bé, i això és un orgull per a cadascun de nosaltres”. El grup, només l’any passat, va aconseguir situar-se entre els tres primers en el concurs del Millor Grup de Teatre Amateur, com el 1er premi a “Vila d’Arenys de Mar”, i el 3r i 2n a “Vila d’Abrera” i “Eulàlia Balaguer”, respectivament. “De les obres que he dirigit guardo un bon record. De totes, perquè en totes he vist plasmat el meu quadre damunt l’escenari. Aquesta és, sens dubte, la satisfacció màxima. Quan arribes els dos últims assajos, et seus al pati de butaques, veus l’obra i gaudeixes com el que més. El dia de l’obra pateixes, però et recrees d’una manera especial i màgica.»

Només aquest any ja n’ha dirigit dues, el Don Juan Tenorio de Zorrilla, i el clàssic d’Àngel Guimerà, Terra Baixa.

Cinc representacions irreverents pel festival Mutis

Varietat de grups i d’obres al quart dia de festival

El Festival de teatre universitari Mutis obre el cap de setmana amb cinc propostes artístiques. Unes mostres on s’entremesclen sàtira política, secrets, confidencies i humor per a tots els públics. Les obres es representaran durant tots el dissabte al Centre Cívic Parc Sandaru.

Les propostes reflexen una varietat important de grups i especialment un suport rellevant quant a nous projectes que s’allunyen de la quotidianitat d’altres anys. És el cas dels espectacles d’aquest dissabte, entre els quals es troben El Cuarto, Kiss my food, Lo de todos los demás, El discurso i Persecución y muerte de Jean Paul Marat.

Juicio y muerte a Jean Paul Marat Gonz. //Font: uniteatro.wordpress.com

La festa escènica, que enguany celebra la seva sisena edició, pretén acostar un tipus de teatre irreverent i distret al públic més jove. La mostra d’aquest dissabte enfila el quart dia de representacions i amb tot, s’encamina cap a la recta final del festival. Aquest està previst que finalitzi diumenge amb cinc obres més que s’espera que transcòrrin exclusivament al barri de Gràcia (Barcelona).