alternatives

Aquest nou espai pretén impulsar per les arts escèniques alternatives

La Sala Hiroshima va néixer el passat més d’abril dedicada a l’exhibició de les arts escèniques, música en directe i pensament contemporani. L’objectiu, donar força a la creació contemporània: els nous llenguatges, tecnologies aplicades a l’escena, les arts del moviment i les noves dramatúrgies al circ.

Situat al Poble Sec, l’espai pretén «oxigenar el sector escènic al qual hi ha certa endogàmia, aprofitant l’aire canalla del Paral·lel», explicava el seu director artístic Gaston Core a Europa Press.

El director artístic de la Sala Hiroshima Gaston Core en un dels racons de la sala // Font: es.teatrebarcelona.com

Hiroshima també vol donar visibilitat als artistes emergents que investiguen en aquesta direcció amb un alt nivell de risc i compromís; tot i que com informa a la seva pàgina web, també col·labora amb artistes consagrats que busquen explorar nous territoris a nous escenaris.

Des de la directiva de l’espai també afegeixen que tenen l’objectiu de a portar la ciutat empreses i artistes internacionals amb peces de petit i mitjà format, ampliant les perspectives del seu projecte artístic.

I perquè un nom com Hiroshima? Segons ha afegit el seu director: «és el símbol de la regeneració, de com la reconstrucció i la pau fan el seu camí entre la destrucció massiva»

El futur del teatre amateur en la web 2.0

Jordi Boldú durant l’entrevista a Petits Escenaris // LAIA FONT DE MORA

Actor i director de teatre amateur, Jordi Boldú, fill d’una amant del teatre, va nèixer el 1974 i es va criar entre bambalines, acompanyant la seva mare a concursos i actuacions, les quals es representàven fins a set vegades. Quan ell tenia dotze anys, la seva mare decideix fundar un grup de teatre amb el col·lectiu de gent que feien vida a la parròquia del seu barri. D’aquesta manera, Boldú s’incorpora a aquest món que havia vist sempre de tant a prop juntament amb un altre grup de nens que formaven part del col·lectiu de la parròquia. Fa 28 anys inauguren el grup fent obres com “Els pastorets”, sent entre 10 i 14 nens fins esdevenir aproximadament 120. Entre tots van fer la massa social necessària per fer un grup de teatre.

Durant gairebé 30 anys són multitud les obres que s’han realitzat damunt del seu escenari. L’última “El Rellotger de Gràcia”, la qual ha estat destacada en diversos mitjans de comunicació.

En aquesta conversació volem conèixer de primera mà quin és l’estat del teatre amateur, quin és el model que ha de sostenir aquest art, què s’ha de fer per fidelitzar un públic cada vegada més vell i dispers. Amb tot, quines tasques ocupa l’esfera teatral amateur en ple procés de relleu generacional.

Conversem amb Boldú amb el cafè a les mans acompanyat de Marc Bosch, vicesecretari de comunicació de l’associació i un dels impulsors de la web del Rellotger de Gràcia , asseguts en un sofà i entre glop i glop ens explican allò que mou el Casal Corpus Grup de teatre.

Petits Escenaris: Obres com el Rellotger, o Els Pastorets, què és el que sents quan veus reflectit el treball d’aquestes representacions en els mitjans, malgrat siguin locals?

Jordi Boldú: La veritat és que és una satisfacció molt gran. Gràcia, en sí mateixa i totes les entitats que la formen, té un teixit associatiu molt elevat, amb associacions històriques. A vegades arriba un punt en que es fa molt complicat destacar. Actualment estem intentant explorar, obrir-nos de lloc, una mica en el camí que ofereix el 2.0 ja que fins fa quatre dies el model tradicional de publicitat era enganxar cartells, publicitar-ho a les botigues. Avui per avui, i amb el tema del rellotger per exemple, estem intentant adequar-nos a aquest nivell d’Internet i de fer una tasca molt important de web 2.0.

Per contra, la competència és molt abundant. Amb l’obra dels Pastorets, com que és un obra estacional, quan es fa la duem a terme tots els centres. Però el fet de veure nens, pares col·laborant, tots damunt de l’escenari, és una sensació que no té preu. És una acció tradicional, cultural i que forma part de la nostra manera de fer que creiem que s’ha de mantenir.

Amb la web del rellotger, el Marc Bosch (senyala al seu costat) ha fet una feina increïble. Crec que ha superat totes les expectatives; ens ha sorprès molt gratament. No hagués imaginat mai que prendria aquesta volada. Cal dir que és mèrit de moltíssima gent. En aquest cas els impulsors i els productors som nosaltres, però per tot el tema de dramatúrgia i de personal tècnic i actors, és una cosa també de moltes entitats. Sense ells i altres professionals dedicats a la direcció teatral, a persones del món de la comunicació, a l’autor que ens va cedir els drets, això no hagués estat possible.