Nanoteatre: la renovació de l’art en temps de crisi

Un recorregut per les propostes teatrals amb format “micro”

La cultura es renova, es recicla, la seva inherent creativitat fa que torni al passat, innovi o que faci ambdues coses a la vegada. En èpoques de crisi econòmica s’exigeix més creativitat. I més en un país com aquest on la cultura, especialment les arts escèniques s’han vist greument afectades per la disminució de persones que assisteixen als espectacles i més encara l’enorme pressió del ja conegut com a «ivazo» cultural del 21%.

Antecedents

Davant aquest panorama hi ha una solució que sembla la més adient: reinventar el gènere.  Al novembre de 2009 el cineasta Miguel Alcantud va decidir apostar pel format micro com a reinvenció. Així va ser com es va crear “Microteatro por dinero”, un nou projecte impulsat des d’un antic prostíbul de Madrid, en el carrer Ballesta número 4, en ple centre de la capital espanyola.  Les pautes eren clares: les representacions havien de ser obres curtes d’entre 10 i 15 minuts de temes en relació amb la prostitució com a teló de fons; 4 persones com a màxim a escena i amb un públic que no podia superar els 15 espectadors i espectadores. Les obres a més tenien lloc en espais petits i tan curiosos com un menjador, un magatzem o fins i tot un lavabo.

L’impacte d’aquest innovador projecte va ser tal que els seus impulsors van decidir anar més enllà i a l’any següent van decidir portar la iniciativa fora del prostíbul i intal·lar la seva seu en una carnicería. Així van consolidar el primer pas d’una autèntica revolució cultural.

La inusualitat de la proposta i el seu baix preu (al voltant d’uns 4€) va convertir la iniciativa en un èxit. Les sales on s’oferien representacions de microteatre es van multiplicar a la capital espanyola, i grans sales com el Teatro Lope de Vega o La Latina van començar a incloure micro obres a la seva programació. La proposta va enlluernar tant a actors acabats de sortir de les escoles de teatre com reconeguts artistes del món de l’escena. Com era d’esperar, el projecte no va trigar a estendre’s per tot Espanya, especialment a Barcelona.

La Sala Hiroshima: novetat, risc i artistes emergents

Aquest nou espai pretén impulsar per les arts escèniques alternatives

La Sala Hiroshima va néixer el passat més d’abril dedicada a l’exhibició de les arts escèniques, música en directe i pensament contemporani. L’objectiu, donar força a la creació contemporània: els nous llenguatges, tecnologies aplicades a l’escena, les arts del moviment i les noves dramatúrgies al circ.

Situat al Poble Sec, l’espai pretén «oxigenar el sector escènic al qual hi ha certa endogàmia, aprofitant l’aire canalla del Paral·lel», explicava el seu director artístic Gaston Core a Europa Press.

El director artístic de la Sala Hiroshima Gaston Core en un dels racons de la sala // Font: es.teatrebarcelona.com

Hiroshima també vol donar visibilitat als artistes emergents que investiguen en aquesta direcció amb un alt nivell de risc i compromís; tot i que com informa a la seva pàgina web, també col·labora amb artistes consagrats que busquen explorar nous territoris a nous escenaris.

Des de la directiva de l’espai també afegeixen que tenen l’objectiu de a portar la ciutat empreses i artistes internacionals amb peces de petit i mitjà format, ampliant les perspectives del seu projecte artístic.

I perquè un nom com Hiroshima? Segons ha afegit el seu director: «és el símbol de la regeneració, de com la reconstrucció i la pau fan el seu camí entre la destrucció massiva»

«Els enamorats» de Goldoni, a Sotacabina Teatre

«Els meus enamorats són exagerats, però no per això menys veritables», remarcava el dramaturg venecià Carlo Goldoni (1707 – 1793). Escriptor, llibretista, intel·lectual del món de l’art i la cultura, un poeta italià del que es commemoren avui en dia obres sobre la vida humana, trames anticlericals, i protagonistes que interrompen en escena parlant de la raó i els sentiments.

Una de les representacions més exitoses del que és considerat el fundador de la comèdia moderna italiana, Els Enamorats, es pot veure sobre l’escenari gràcies al Grup de Teatre Sotacabina. Dirigida per Albert Díaz i Gina Torrent i interpretada pels actors i actrius de 15 a 17 anys, l’obra ens condueix per un mar d’emocions, de desenganys amorosos propis del segle XVII envoltades pels elements de la Commedia dell’Arte.

Les actuacions van començar ahir a la nit, i està previst que se’n facin dues més, avui divendres i demà dissabte, ambdues a les nou del vespre.

Tal i com explicava Goldoni…

“L’amor seria el més terrible flagel de la terra si fes als amants irascibles i infeliços com ho són els dos protagonistes de la meva comèdia. He conegut aquests models a Roma, he escoltat les seves baralles, els seus crits, la seva desesperació: mocadors estripats, miralls trencats, ganivets desembeinats… Els meus enamorats són exagerats, però no per això menys veritables. Riem d’ells avui per no riure’ns de nosaltres demà”.  – Lluïsos de Gràcia

 

Teràpia i teatre, conceptes units en una mateixa activitat

Aquest tipus de teatre amateur busca trobar el millor de nosaltres dins del nostre cos

Nathalia Sócrates, actriz social, durante la entrevista de Petits Escenaris // LEILA MAACH

La Nathalia Sócrates es defineix a si mateixa com una actriu social. Fa tallers de teatre i teatre teràpia amb l’associació Hacer Teatro! Aquesta fusió entre teatre i teràpia és una tècnica poc coneguda a Barcelona, però sí a l’Argentina, país d’origen de l’actriu.

Resident a Barcelona, l’actriu Nathalia Sòcrates va arribar a Espanya al 2001. Tot i així ja s’havia iniciat en el món del teatre a l’Argentina, i a l’arribar a Barcelona va continuar en el món d’aquest art escènic. Va conèixer el teatre teràpia i va començar a formar-se en aquest camp per impartir-ne ella mateixa els tallers. A l’hora, ho complementa amb el grau en psicologia que estudia, i aplica els aprenentatges a les seves classes. També fa teatre social i tallers de creació col·lectiva on tots els participants poden expressar les seves emocions.

Petits Escenaris: Què és el projecte “Hacer Teatro!”?

Nathalia Sócrates: És una associació amb ganes de donar a conèixer el teatre teràpia, ja que no és una modalitat que s’utilitzi de forma freqüent ni a Barcelona ni a Espanya en general. Volia fer tallers per posar en funcionament aquest tipus de teràpia i així ho vaig fer.

PE: A l’Argentina és més habitual?

NS: Sí, allà s’utilitza molt més però amb altres tècniques.

PE: Quines?

NS: Allà s’utilitza molt el psicodrama, ja que està més relacionat amb la psicoanàlisi. Aquí en el teatre teràpia es fa servir més la música, l’expressió corporal, la dansa…

PE: Al teu blog expliques que el teatre és una activitat terapèutica. ¿Per què consideres que el teatre és terapèutic?

NS: Perquè et posiciona en un lloc el qual t’obliga a que siguis conscient de tu mateix. Quan realitzes un exercici, has de saber què passa amb el teu cos, amb la teva respiració, amb la teva mirada, quina és la teva interrelació amb els altres, què és allò que et bloqueja… Això provoca que hi hagi una mirada cap a dins nostre, no tan sols cap a fora.

PE: Et descrius com una actriu social. Què és ser una actriu social?

NS: Per mi és fer obres de teatre que tinguin a veure amb donar veu als aspectes socials que estan més marginats.

PE: Quin tipus de teatre utilitzes per portar-ho a terme?

NS: S’utilitza moltíssim el teatre social. És un corrent d’Augusto Boal.

PE: Per temes socials ens referim a problemes de la societat, no tan sols a una simple història de ficció?

NS: Pot ser una obra de ficció si s’utilitza com un llenguatge més per parlar d’un tema social, però jo em refereixo a que “actriu social” no és només pur entreteniment, sinó que es troba dins un marc social i terapèutic.

PE: Parlem del teatre teràpia. Com s’arriba a la fusió del concepte “teatre” i de “teràpia”?

NS: Primer mitjançant la contemplació: amb l’observació d’un mateix, la manera com es prepara algú davant de l’escenari, que en aquell moment és el món. Quan et comences a conèixer i comences a treballar diferents aspectes pots arribar a curar diversos tipus de problemes.

Jordi Boldú: “No podem tenir el mateix model econòmic i tampoc cultural de fa 25 anys”

El futur del teatre amateur en la web 2.0

Jordi Boldú durant l’entrevista a Petits Escenaris // LAIA FONT DE MORA

Actor i director de teatre amateur, Jordi Boldú, fill d’una amant del teatre, va nèixer el 1974 i es va criar entre bambalines, acompanyant la seva mare a concursos i actuacions, les quals es representàven fins a set vegades. Quan ell tenia dotze anys, la seva mare decideix fundar un grup de teatre amb el col·lectiu de gent que feien vida a la parròquia del seu barri. D’aquesta manera, Boldú  s’incorpora a aquest món que havia vist sempre de tant a prop juntament amb un altre grup de nens que formaven part del col·lectiu de la parròquia. Fa 28 anys inauguren el grup fent obres com “Els pastorets”, sent entre 10 i 14 nens fins esdevenir aproximadament 120. Entre tots van fer la massa social necessària per fer un grup de teatre.

Durant gairebé 30 anys són multitud les obres que s’han realitzat damunt del seu escenari. L’última “El Rellotger de Gràcia”, la qual ha estat destacada en diversos mitjans de comunicació.

En aquesta conversació volem conèixer de primera mà quin és l’estat del teatre amateur, quin és el model que ha de sostenir aquest art, què s’ha de fer per fidelitzar un públic cada vegada més vell i dispers. Amb tot, quines tasques ocupa l’esfera teatral amateur en ple procés de relleu generacional.

Conversem amb Boldú amb el cafè a les mans acompanyat de Marc Bosch, vicesecretari de comunicació de l’associació  i un dels impulsors de la web del Rellotger de Gràcia , asseguts en un sofà i entre glop i glop ens explican allò que mou el Casal Corpus Grup de teatre.

Petits Escenaris: Obres com el Rellotger, o Els Pastorets, què és el que sents quan veus reflectit el treball d’aquestes representacions en els mitjans, malgrat siguin locals?

Jordi Boldú: La veritat és que és una satisfacció molt gran. Gràcia, en sí mateixa i totes les entitats que la formen, té un teixit associatiu molt elevat, amb associacions històriques. A vegades arriba un punt en que es fa molt complicat destacar. Actualment estem intentant explorar, obrir-nos de lloc, una mica en el camí que ofereix el 2.0 ja que fins fa quatre dies el model tradicional de publicitat era enganxar cartells, publicitar-ho a les botigues. Avui per avui, i amb el tema del rellotger per exemple, estem intentant adequar-nos a aquest nivell d’Internet i de fer una tasca molt important de web 2.0.

Per contra, la competència és molt abundant. Amb l’obra dels Pastorets, com que és un obra estacional, quan es fa la duem a terme tots els centres. Però el fet de veure nens, pares col·laborant, tots damunt de l’escenari, és una sensació que no té preu. És una acció tradicional, cultural i que forma part de la nostra manera de fer que creiem que s’ha de mantenir.

Amb la web del rellotger, el Marc Bosch (senyala al seu costat) ha fet una feina increïble. Crec que ha superat totes les expectatives; ens ha sorprès molt gratament. No hagués imaginat mai que prendria aquesta volada. Cal dir que és mèrit de moltíssima gent. En aquest cas els impulsors i els productors som nosaltres, però per tot el tema de dramatúrgia i de personal tècnic i actors, és una cosa també de moltes entitats. Sense ells i altres professionals dedicats a la direcció teatral, a persones del món de la comunicació, a l’autor que ens va cedir els drets, això no hagués estat possible.

Sotacabina teatre estrena «Els enamorats»

Comencen les representacions de Sotacabina Teatre

Imatge corporativa de la companyia // Font: sotacabina.com

El proper 7 de Maig, la companyia Sotacabina estrena l’obra “Els enamorats” de Carlo Goldoni, sota la direcció de Albert Diaz i Gina Torrent. L’obra es representarà els dies 7,8 i 9 de Maig a les 20:00h a “El Cercle de Gràcia”.

La companyia que en aquest cas representa l’obra, “Sotacabina” és una companyia molt activa que representa quatre projectes cada temporada a més de participar en diferents mostres i festivals dintre del món del teatre amateur. Cal destacar que cadascun dels seus membres passa per tots els rols que una obra de teatre necessita per portar-se a terme, des de la direcció fins al disseny d’il·luminació. Segons la companyia, aquest funcionament és una bona manera d’aprendre com funciona el teatre des de tots els seus punts de vista.

Noves oportunitats dins el teatre amateur

A l’hora de pensar en la paraula <<teatre>> sovint ens ve al cap únicament dues coses: actors i escenari. Però actualment, parlar en aquests termes ja no val. L’expressió artística va més enllà deixant pas a l‘esfera social, a tècniques per millorar la salut i fins i tot a alleujar la confrontació que pot existir entre col·lectius.

Hacer Teatro. Asociación cultural, és un d’aquests espais engegat per la Nathalia, actriu social i experta en teatro-terapia. A través de la seva pàgina web, oferten cursos i tècniques teatrals amb un ventall molt ampli de possibilitats.

Viajaremos dentro de nuestra expresión, nuestro cuerpo, nuestra voz y nuestros bloqueos. Estimularemos la creatividad, nuestra manera de crear y  compartiremos el tesoro del teatro.

Gràcia honra la memòria d’Albert Musons

Tot el barri gracienc es prepara per a l’estrena de El Rellotger de Gràcia, una novel·la convertida en un espectacle teatral a càrrec d’Enric Sunyol

Una veu ressonarà per les parets de la Sala Montseny del Col·legi Sant Josep de Gràcia (Barcelona) quan s’aixequi el teló. Una veu en off que el públic trobarà familiar, essent la d’Albert Musons, el simbòlic conseller de Cultura,  vicepresident del Districte i també romeu de Sant Medir; un habitual en molts dels actes que es feien a la vila d’aquest barri i que d’alguna manera tornarà a aparèixer després de la seva mort ara fa 8 anys.

Albert Musons (1953-2007), en un dels carrers del Barri de Gràcia (Barcelona). // Font: elrellotgerdegracia.cat

Amb el pretext per sorprendre i arribar a la identitat d’èsser gracienc s’estrena l’obra El rellotger de Gràcia, una novel·la que va escriure Joan Lafarga el 2011 i que ara es transforma en espectacle teatral durant els propers 10, 11 i 12 d’abril. L’adaptació al teatre, com diu el seu director Enrinc Sunyol, és un motiu per reivindicar la lluita i la llegenda que va assolir Albert Mussons amb les seves accions al barri: <<Musons era Gràcia, era un home que va lluitar per Gràcia, que li encantava, formava part de moltes colles de cultura>>.

L’obra compta amb mig centenar de participants entre actors, figurants, colles de cultura popular, entre d’altres entitats de Gràcia, però especialment, nombrosos intèrprets, veïns del barri, que il·lusionats formaran part del projecte. La mateixa regidora del Districte, la convergent Maite Fandos, o el prepòsit de l’Oratori de Sant Felip Neri, Ferran Colòas, estaràn presents sobre l’escenari.

Assaig de l’obra El Rellotger de Gràcia, a càrrec d’Enrinc Sunyol. Font: «Cultura Popular» (Ajuntament de Barcelona). // Font: eldigital.bcn.cat

El públic podrà gaudir d’aquesta adaptació amb una benvinguda musical a càrrec del grup Centre Artesà Tradicionàrius i d’elements enigmàtics de l’escenografia, com peces que restaran ocultes al llarg de tota l’obra i no seran descobertes fins el moment culminant de l’espectacle.

Dues propostes de primavera a l’Orfeó Martinenc

Cartells originals de les dues obres «El Retaule del Flautista» i «El nom». Catalanfilmsdb.cat // Ciedesforges.fr

El Retaule del Flautista i El nom són els títols de les dues propostes que ha presentat l’Orfeó Martinenc a la seva cartellera, pels propers mesos. Aquesta entitat ha estat de les primeres a Barcelona ha confirmar la seva agenda d’actes de cara al a la primavera. Com és habitual les obres de teatre estaran a càrrec de la companyia de l’Orfeó: Cloteatre.

La primera obra presentada serà El Retaule del Flautista, de Jordi Teixidor, guanyadora del premi Josep Maria de Sagarra el 1968 i publicada el 1970. La reconeguda editorial Edicions 62 descriu aquesta obra com «una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins ironia, llesta per ser servida en qualsevol època de l’any, i tan vàlida ara com quan es va estrenar».

La representació es podrà veure el 17 i 18 d’abril a les 21 h i el 19 d’abril a les 18 h.

La segona proposta es tracta de la francesa El nom. Escrita per Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, va ser estrenada l’any 2010 i va guanyar diversos premis Molière. Es tracta d’una obra còmica que relata un curiós sopar entre amics el qual esdevé un autèntic caos quan els assistents discuteixen sobre el quin nom posaran al futur fill del protagonista.

Les dates programades per l’obra són 5 i 6 de juny a les 21 h i el 7 de juny a les 18 h.

A més d’aquestes propostes, durant aquesta primavera, l’Orfeó Martinenc també incorporarà a la cartellera les actuacions dels grups de teatre Jove i Infantil de la companyia Cloteatre.

Reducció de preus al teatre amateur

Sales i escenaris commemoren el Dia Mundial del Teatre

El Dia Mundial del Teatre ha estat i és una plataforma d’impuls de moltes de sales de teatres; un aparador on directors de renom mostren obres singulars, atrevides, amb la pretensió que arrelin en el públic. Però, no només són companyies professionals les que utilitzen aquestes dates per rellançar les seves idees. Aquesta jornada i els dies que segueixen és un clàssic que petites associacions, centres culturals i ateneus de caire amateur estimulin a la ciutadania en favor d’aquestes propostes teatrals.

Més d’una vintena de propostes es venen succeïnt durant tres dies a la ciutat de Barcelona en homenatge al Dia Mundial del Teatre. Si bé aquest dia també fa referència al teatre professional, el teatre amateur vol fer-se notar, i així ho ha fet saber amb una rebaixa de preus. Un total de 12 teatres d’arreu la Ciutat Comtal van aplicar descomptes del 50% a les seves tarifes. En concret, els teatres que formen part de l’Adetca (l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) i els que fan teatre familiar: Almeria Teatre, La Puntual, Sala Fènix, Porta4, Teatre Gaudí Barcelona, Versus Teatre, Sat!, Jove Teatre Regina, Sala Àtrium, Teatre Tantarantana, Teatreneu i Poliorama, entre d’altres. Amb tot, una rebaixa que pren el nom de «Cap butaca buida», una campanya per afavorir l’augment de públic en les sales.

El ballet imperial de la reina Rosamunda (Escenes d’infants) – Sant Andreu Teatre (SAT) en commemoració del Dia Mundial del Teatre 2015. / Font: tresc.cat

Els actes es van iniciar el passat divendres al Teatre Lliure de Montjuïc amb la celebració i entrega del Premi Annita (Memorial Anna Lizarán 2015) a la interpretació revelació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina. Aquest va ser per a Queralt Albinyana. La jornada va finalitzar amb la lectura d’un manifest a càrrec de l’actor Abel Folk i per part de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). En aquest centre cultural i expositiu es van esdevenir altres mostres significatives durant el dissabte; en especial un debat sobre el paper del teatre en la transformacio de la societat catalana, a càrrec de Barcelona en Comú, el nou projecte polític d’Ada Colau a les eleccions municipals de la Ciutat Comtal.

En aquest manifest, les actors i actrius del panorama teatral català criticaren durament l’actual IVA cultural i demanaren una raonabilitat en l’aplicació d’un nou impost. «No volem tenir l’IVA cultural més alt d’Europa que pot suposar la pèrdua de 43 milions d’espectadors, la reducció d’un 30% de la recaptació a l’Estat, la pèrdua de 4.500 llocs de treballs directe i el tancament del 20% de les empreses de la indústria cultural».